Sunflowers around my head

Ha sigut un dia molt fructifer i aixó que no he tingut presa en alçar-me del llit. Aquesta alcoianeta ha agafat el mapa i ha marcat el barri de SOHO com a destí. Una vegada més el metro m’apropava fins allí. Primera parada Covent Graden, recomanació de Ann. I bona recomanació. Covent Garden és un mercat amb un encant especial.Podem dir que hi ha com dues seccions separades, l’interior del mercat té tot tipus de tendes no sols de menjar, sino també de tractaments de Spa, de regals, de tarjetes, de souvenirs, etc, tot a un preu no massa económic, la veritat. Però els seus pasadizos convidena a passejar per l’interior encara que no vages a comprar res. En l’exterior i en a part central del quadrat que forma, hi ha curioses parades on pots trobar des de una jaqueta de llana fins a un quadern de pell.

Per a dinar, he anat a Pizza Jut, no sabeu com necesitaba una bona ensalada amb OLI D’OLIVA! He dinat com una senyora, res de un platet o un sándwich.

Després de pegar una volta per allí, m’he dirigit a la National Portrait Gallery, un museu que recull un munt de retrats de gent que ha sigut important en la historia de Gran Bretanya. A mi els que més m’han agradat son els contemporanis reunits en una exposició en la planta baixa. Una dona situada en una escala de caragol mira cap al montó de milers de sabates que tapen els escalons. Ella es dissenyadora de sabates. Increíble com una simple imatge pt transmetre tantes coses de la seva personalitat. No tots els retrats son agradables. Un d’ells, el de la foto, estava fet amb silicona i sang de l’artista conservada a menys 1’5 graus,adornava el seu voltant. Un poc estrany i desagradable. Altres enc canvi, transmitien una realitat de contradicción. Així una besavia mantenia en braços al recent nascut. La National Portrait Gallery es situa al costat de la National Gallery, que arreplega obres d’art de diferents pintors d’arreu del món. No tena pensat entrar hui però he pasta per davant i no he pogut resistir la tentació d’entrar. Dins es troben els famosos Girasols de Van Gogh, que per a qui no ho sapiga és el meu pintor preferit. Bé una mica ‘d’estrangis’ he conseguit una foto, però que no s’entere ningú, eh? Un altre dia tornaré perque com que é gratis entrar, he decidit acabar la visita un altre dia.

Tot seguit amb el mapa en má he eixit a Trafalgar Square i m’he dirigit cap a Chinatown, una petita part d’Ásia situada en el centre de Londres. Son pocs carrers però resulta curiós. I ja per acabar el dia he anat a Piccadilly Circus repleta de gent i de algún que altre valenciano parlant...Quin gust sentir la teva llengua de quant en quant!

Puc dir que hui ha sigut un dia molt agradable, i per supost tot, ON MY OWN!