A cor obert

Ara si que porte més de dos setmanes ací i encara que he avorrit els ‘fish and chips’ i trobe a faltar l’oli d’oliva en les ensalades i el meu cos adicte al café em demana un expresso amb llet, m’encanta estar ací i sentir-me capaç de qualsevol cosa. Llástima que no siga per sempre, o sort, perque al final també em cansaria. Una ciutat gran té les ventatges de que trobes de tot i t’oferix activitats diverses, però té inconvenients com la pol.lució, l’estil de vida estressant i la llunyania de tots els llocs. Crec que un mes és el temps adequat per a gaudir, ni més ni menys.

Bé, com vos dia ahir, ja tenia planejat el meu destí de hui, i este ha sigut el Museu de le Ciencies. He eixit de casa més bé tard perque les converses amb Ann van fent-se cada vegada més habituals, però tampoc tenia ninguna presa. He estat dubtant fins l’últim minut si visitar el Museu de les Ciencies o el de les Ciencies Naturals, i al final m’he decantat pel primer. Un está just al costat de l’altre. El de les Ciencies és un museu molt interactiu i pense que per als més menuts está molt ben montat i resulta molt atractiu. Hi ha varies plantes. En la primera trobem tot el relacionat amb l’espai exterior, les preguntes més habtuals, l’explicació de com viuen els astronautes, repliques a escala d' alguns dels cohets,etc. Però podem trobar de tot, des d' una explicació de com es creen els materials com el plástic amb exposicions de lo més curioses, on he pogut trobar una lámpara feta de bolis bic - per supost construida per un dissenyador espanyol- fins a una enorme exposició de vaixells- per a mi la part més avorrida- passant pel primer cotxe o els avions utilitzats a la Segona Guerra Mundial. Sens dubte, jo m’he quedat prendada de la part relacionada amb el cos humà, tal vegada per ser la més interactiva i curiosa. Allí es poden aprendre coses sobre genética, perque tenim els ulls d’un color determinat o perque som alts o baixets, perque som home o dona, perque unes persones tendeixen més a ser felices i altres a estar més depressives, etc. Tot açò baix un munt de xiquets corretejant de part a part intentant tocar tot lo permés i emocionats de descobrir coses del món que els envolta. És una joia veure les seves cares d’emoció, em contagiaven sens dubte el somriure. I per finalitzar la visita, les dues plantes superiors guarden un petit recorregut per la historia de la medicina que acosta al visitant al principi, tal vegada en temps dels egipsis, i fins al dia de hui amb una reproducció d’un quirófan en una operació a cor obert. Una visita molt educativa, però el temps vola i no he pogut anar a cap altre lloc. Afortunadament també he disfrutat d’aquest diumenge, demà de nou a treballar.

Fins prompte!