I ací seguix la meva companya d’habitació ‘Spidergirl’, penjada cap per avall sobre el llit del costat, jo mentre no es meneje... avant, una hostessa més.
Avuí és un dia de celebració per a la religió musulmana perque acaba el Ramadán i mb ell l’época de dejú. La població londinense es molt multicultral, com ja he dit en varies ocasions. A mi m’agrada molt pujar al metro i trobar-me amb xinesos, africans, indis, europeus, etc. Però hui encara feia més goig estar vivint ací. Tornant a casa m’ha crida’t l’atenció que les indies, que per lo general son molt guapes,portaven una vestimenta especial, cadascuna un colorit diferent però amb brillants i tocats especials. Mentre sopavem hem escoltat els focs artificials i aleshores m’he enterat de que anava la cosa. Hui és per a ells un dia festiu amb motiu del fi del dejú, Eid Mubarak. Sens dubte, hui el metro tenia un altre color.
Tornant al dia d’ahir. Vaig tindre sort i després d’haver acabat les meves tasques a la feina, em varen permitir eixir 30 min abans, cosa extranya dins de les regleshoraries dels anglesos i les seves estrictes regles. I no podia desaprofitar l’oportunitat, així que vaig estudiar el mapa del metro i vaig anar a fer-li la visita al Tower Bridge. Però vaig parar na estació abans per a poder anar al London Bridge des d’on i ha unes vistes perfectes de l’altre pont. I tot seguit caminant em vaig acostar a aquest emblematic pont, simbol de la ciutat. London Bridge va ser construit per Horace Jones, el conegut com l’arquitecte de la ciutat, en 1894. La necessitat residia no sols en poder creuar a l’altre costat del caudalós riu Tamesi, sino en que el tráfic marític que discorria pel riu no fós interromput, ja que allí es trovaba en l’antiguitat un port, el Pool of London. Així va ser com l’arquitecte va dissenyar un pont que pogués elevar-se i permetre el pas dels vaixells.
Demà passaré el dia a SOHO, un barri que crec que té molt amb el que sorprendre... Vos ho conte en breu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario