De nou, somriures anglesos

És eixa ciutat pintada de blaus, rojos i blancs, la que sumergida entre cultura i rostres de diversitats racials sense diferencies, la que em recorda els sentiments que em produeix eixa ciutat, anomenada Londres. Después de quasi un any d’haver estat entre linees de metros, autobusos  rojos de dos plantes i plats de fish and chips, he tornat a trepitjar la terra inglesa. Aquesta vegada molt ben acompanyada. He tornat a casa d’Ann, i hem tornat a conversar de la vida. He repetit parades en el recorregut turistic. El British Museum, Natural History Museum, Science Museum, Big Ben, St. Paul, Buckingham Palace, etc, però aquesta vegada tot amb un sabor una mica diferent. No pel temps que ha transcorregut desde que diariament agafaba Central Line per a dirigir-me al céntric Westminster, sino perque la companyia ha fet posible que haja visitat coses que d’un altre mode, molt possiblement ni hagués vist. En quatre escasos dies, m’emporte el sabor londinense que tan m’agrada. Hem estat a les portes de la BBC, encara que no vaig conseguir entrar. Perduts entre els carrers varem conseguir veure hotels tan espectaculars com el Hilton o el Ritch. I varem anar a visitar Hard Rock, on tot el que penja de les parets forma part de la historia, dels guitarristas i cantants de famosos grups del rock i del pop. Un viatge de reencontre amb persones tan especials com Ann. I un viatge per compartir allò que més t’agrada amb la persona que més estimes.