Lovely people around me

Si ahir li dedicava la entrada a Ann, hui em senc en la necessitat de dedicar-la a les meves companyes de feina. Al cap i a la fi, la major part del meu temps a Londres l’he compartit amb les quatre treballadores: Virginie, Irena, Lisa i Abigail i la jefa Sarah. En realitat he tingut poca oportunitat de coneixer-les a pesar de compartir tantes hores en la mateixa oficina, pero hi ha molt treball per fer i entrevistes, que dificultaven prou la comunicacio, encara que son encantadores i han tingut molta paciencia per explicar-me les coses tantes vegades com fera falta, no olvidem que és tot en anglés i no és el mateix mantenir una conversació col.loquial que una amb vocabulari formal, com és el cas de treballar en una oficina de recursos humans.

Virginie, es possiblement en la que més bé em porte, supose que es una qüestió de proximitat cultural, ella és francesa. Bromeja en la sort que té des de que s’ha quedat embarassada i li parla al bebé tocant-se la panxa abans d’eixir cap a una entrevista:'Let's go baby, we have an interview, mum needs you help'. Els anglesos treballant tenen una serietat que de vegades arriba a avorrir, tot s’ho prenen molt a pit i prácticament no tenen contacte fisic i poques vegades parlen de les seves vides privades. Però de totes les maneres acabes agafant molt de carinyo a les persones en les que compartixes quatre pareds sense finestres. Lisa està recent casada i ha estat de viatge de lluna de mel a Florida dues setmenes, per lo que no he tingut massa ocasió de compartir temps amb ella. Abigail viu en un pis amb dues persones més, es curiós sentir les histories i dificultats que comporta la convivencia. I Irena esta triant traje de novia perque es casa en 4 mesos amb un africà que és pilot d'avió. Ara s'enfronta a una decisió complicada. Deixar-ho tot i anar-se'n a viure a Italia on li han oferit al seu futur home un lloc de treball estable que a la llarga implicara menys viatges. Significa deixar la feina i els amics que ha fet aci despres de que vingues a viure des de la Republica Txeca.
(A la fotografia falta Virginie, que estava fora de l'oficina en el moment de la foto. D'esquerra a dreta: Sarah, Irena, Lisa i Abigail)

Quan he arribat este matí sobre el meu escritori tenia una postal de flors rosa i taronja dedicada per cada una de les meves companyes de viatge, un simple ‘thank you’ que m’ha fet moltissima ilusió. I al costat un croissant del Starbucks, jaja, perfecte amb el te que solem prendre en la reunió matutina i molt adequat tenint en compter que hui, divendres, tocava ‘fish and chips’ per a menjar. Ja tinc cara de creïlla.

Sens dubte, elles també han contribuit a que esta experincia haja sigut de les millors des de fa molt de temps.

I ara a les 6 agafe un autobus per anar a Bristol, la meva única excursió a l’exterior de Londres. Vaig a visitar a la meva amiga, també alcoiana, Lidia, que está d’erasmus per a nou mesos. Vos conte en breu com resulta l’escapada.

Fins prompte!