Bristol

L’ecapada va resultar perfecta! A pesar de les dues hores i mitja de trajecte en autobús, valia la pena si és per a visitar a una amiga. Lidia viu en una residencia amb 5 companys més, un galés, un irlandés i 3 anglesos, no és d’extranyar que estigera tant contenta de poder parlar valencià amb algú. Vaig arribar el divendres per la nit i eixa nit ens varem limitar a estar de xarreta i menjar alguna cosa. El dissabt ens varem alçar per anar a fer turisme per Bristol...però...ja feia estona que no en feia alguna! Quan anavem de camí a Bristol en l’autobús, em vaig adonar que no havia agafat el billet per a poder tornar a Londres... i ens va tocar tornar. Ja sabeu que solc fer estes coses. Sóc un desastre. El fet és que això ens va reduir l’estona que teniem, ja curta per visitar coses. Però ho vam arreglar prou bé. En cuatre escasses hores ens vam recorrer tot el centre, visitant els punts més emblematics de la ciutat: La Catedral, el vaixell del port, la Universitat, el Christmas Steps, etc. Inclús Lidia va descobrir coses que no sabia que existien. Encara que el que més ens va agradar va ser el mercat. Allí pots trobar de tot, des d’ un disc de vinil.lo dels Beatles fins unes botes d’aigua a flors.

Bé i crec que una altra cosa a destacar és sens dubte el dinar. Feia temps que les dues no menjavem tan a gust en el dinar. De casualitat varem entrar a un lloc, localizat en la costera que puja des de la Catedral fins la Universitat de Bristol, on vam poder menjar una estupenda Musaka amb ensalada i creïlles fregides per 5 pounds. Si alguna vegada veniu per Anglaterra fixeu-se, si su estudiants, perque hi ha molts llocs on fan un poc de desconte. Després de dinar vam continuar la ruta passejant per la vora del riu. A meitat camí vam parar per a fer-se un gelat sentades en un banquet. La veritat és que varem veure coses molt curioses. Una boda hindú tenia lloc en un vaixell que navegava amunt i avall pel ‘channel’ i després continuaven la celebració sobre un autobús roig com els que hi ha a Londres. Però n0 era la única boda, deu ser tradició fer el convit sobre un vaixell.

Nosaltres varem anar a visitar, encara que sols des de fora, un vaixell amb molta historia i per arribar fins l’altre costat del riu, com que no hi havi pont, vam haver de pagar 60 pens per crussar el riu amb una barqueta. Va ser un dia molt guai perque ademés vam tindre sort i ens va eixir solejat la gran part.

El pitjor va ser la tornada a Londres, vaig tardar més de 3 hores, perque hi havia un accident de cotxe a l’entrada de la ciutat i perque ademés les lines de metro no funcionaven massa bé al ser dissabte.

Siga com siga, va ser un dia per a recordar. Hui ja és l’últim dia a aquestes terres. Demà tornaré a la realitat.